Era
la tardor quan Maria la castanyera va anar a buscar castanyes al bosc.
El
terra del bosc era ple de castanyes que havien caigut dels castanyers.
-
Uf, Com n'estic de cansada! - Deia Maria la castanyera mentre s'ajupia a collir
una altra castanya.
I
en va collir fins que no va tenir el farcell ben ple.- Ja tinc prou castanyes!
- va dir mentre sortia del bosc i anava a la seva parada on couria i vendria
les castanyes.
Quan
arribava a la parada, va començar a ploure, i Maria la castanyera va haver de
córrer. Quina va ser la seva sorpresa quan en arribar a l'aixopluc de la
parada, va veure que a les castanyes els havien sortit banyes! No havia estat
recollint castanyes, eren cargols!
Així
va ser com va parar de ploure i Maria la castanyera va tornar al bosc a collir
més castanyes. Però ja no volia les que eren a terra, que es convertien en
cargols, si no que volia les de dalt dels arbres. Però els castanyers eren tant
alts! La Maria
la castanyera no arribava a tant amunt!
- I
com m'ho faré per recollir castanyes? - Es preguntava - Ja ho sé! Aniré a
buscar el meu amic gegant!
I
així fou com Maria la castanyera va anar a buscar el seu amic el gegant, que
vivia ben a la vora.
-
Gegant! Gegant! - va cridar Maria la castanyera - Em vols ajudar a recollir
castanyes? els castanyers són ben alts i no arribo tant amunt.
- I
tant que si - va dir el gegant, sortint de casa seu. Es va apropar a un
castanyer i va començar a sacsejar-ne les branques, fent caure totes les
castanyes, mentre Maria la castanyera les recollia ben fàcilment.
I
així va ser com Maria la castanyera va tornar a la seva parada amb el farcell
ple de castanyes, les va començar a coure i a cridar: - castanyes! venc
castanyes ben fresques! acabades de collir del bosc! Mengeu-ne que són ben
bones.
I
la gent s'apropava a la parada de Maria la castanyera a comprar castanyes que,
efectivament, eren molt, molt bones.
